Osteopatia

L'Osteopatia va ser estructurada a la fi del segle XIX, als Estats Units per Andrew Taylor Still, metge i cirurgià. Va ser el primer a posar en evidència les interrelacions que existeixen, d'una banda entre el sistema múscul-esquelètic i els altres sistemes orgànics, i d'altra banda, entre la mobilitat i la llibertat d'aquests diferents sistemes i la salut de la persona.
En l'actualitat, sabem que l'Osteopatia, a més d'acció circulatòria, també actua a nivell del sistema nerviós central, del sistema nerviós autònom, del sistema endocrí, immunitari i energètic i de l'equilibri bioquímic intra i extracelul·lar. En millorar la homeostasia, l'individu millora el seu estat, tant a nivell físic com a nivell psicològic. Així que no es tracta d'un treball sobre un símptoma sinó que tambè s'intervé sobre una entitat en disfunció. Cerca la causa o origen de la lesió…….la lesió primària.
L'Osteopatia estimula la funció orgànica de la columna , articulacions , vísceres i crani mitjançant manipulacions, mobilitzacions i maniobres suaus i indolores.

Utilitza les vies reflexes dels Sistemes Nerviós Central i Nerviós Vegetatiu, Glandular i Immunològic i es distingeix per la seva gran efectivitat per a alleujar dolors i trastorns de columna i articulacions (contractures, lumbàlgies, ciàtica, torticolis, perdua o disminució de la mobilitat articular, esquinços, hèrnies discals...) trastorns viscerals (hèrnies de hiat, migranyes i cefalees d'origen digestiu, dolor i irregularitat en la menstruació, molèsties derivades de l'embaràs, problemes circulatoris per congestió hepàtica...) trastorns cranials ( fuetada cervical amb afectació cranial, congestions venoses cranials, problemes derivats dels òrgans dels sentits i dels nervis cranials, com a sinusitis, llagrimeig, mal de cap , migranya, alteracions de la visió.....).